h1

“No” a la construcció de minarets

novembre 30, 2009

Avui Suïssa vota en referèndum si la Constitució ha d’incloure o no la prohibició d’erigir aquestes torres adossades als centres de culte islàmics

L’iniciativa de prohibir els minarets de les mesquites a Suïssa com a forma de lluitar contra la  islamització del país, votada avui en un referèndum popular, ha guanyat a la majoria dels 23 cantons suïssos, segons les primeres dades.

Dels cantons on el resultat és definitiu, només el de Ginebra, Vaud, Neuchatel i Basilea-Ciutat han rebutjat fins ara la proposta presentada per dos partits de la dreta nacionalista.

A nivell federal, sense dades reals encara, les projeccions de la Radio Suisse Romanda parlen d’un 58% dels vots a favor d’aquesta iniciativa per incloure en la Constitució suïssa la prohibició d’erigir minarets.

La majoria a favor tant dels vots a nivell federal com per cantons és necessària perquè la proposta guanyi el referèndum.

*****

La Suisse a voté  un référendum aujourd’hui ,si la Constitution doit inclure une interdiction ou non d’ériger ces tours attachés à des centres de culte islamique

L’initiative pour interdire les minarets des mosquées en Suisse en tant que moyen de lutter contre l’islamisation du pays, a été voté aujourd’hui par un référendum qui a remporté la majorité des 23 cantons suisses, selon les données initiales.

Des comtés où le résultat est définitif mais seulement à Genève, Vaud, Neuchâtel et Bâle-Ville jusqu’ici  ont rejeté la proposition présentée par les deux parties de la droite nationaliste.

Au niveau fédéral, même en l’absence de données réelles, les projections de la conversation Radio Suisse Romand donnent environ 58% de votes en faveur de cette initiative d’inclure dans la constitution fédérale l’interdiction des minarets érigés.

La plupart des votes en faveur des deux parties au niveau fédéral est nécessaire pour gagner le référendum proposé.

h1

Solidaritzem-nos amb Kosovo – Sèrbia

novembre 30, 2009

Aquest hivern s’enceta una nova campanya de solidaritat amb els infants de Kosovo. Els cal el nostre ajut arran l’agressiu boicot que pateixen pels albanesos. Emparats sota el silenci còmplice dels mitjans i les forces de l’ONU, l’OTAN i la UE.
Els serbis són nadius europeus i, a sobre, no són musulmans com els albanesos a Kosovo. És pel que res no diuen, per exemple, dels talls de subministrament d’electricitat per aquests darrers comesos als indrets on els serbis sobreviuen?

Minven ençà la invasió turca patida al segle XIV, fa 700 anys, però els serbis resisteixen a Kosovo encara. Malgrat segles de neteja ètnica imposada pels turcs mitjançant els albanesos islamitzats al seu servei. Islamització que encara hi persisteix com palesen les antigues i valuoses esglèsies i monestirs ara mateix cremats i enderrocats, en nom de l’islam, pels albanesos.
Fins que al segle XVIII els serbis van ser minoritzats a Kosovo. Al cor de la seva nació. Molts serbis van exiliar-se fora de Kosovo forçats per la violència turca i albanesa en contra seva en no sotmetre-s’hi. D’altres van ser forçats a islamitzar-se i després a dissoldre’s entre la imposada majoria albanesa perdent fins i tot la seva llengua. Perdent, en síntesi, la seva identitat.
Mestissatge i multiculturalitat en dirien ara els mateixos que, gens casualment, callen front els abusos patits pels serbis. Incloent les nenes i els nens serbis. Al 2008 els albanesos, en acabat, van arrabassar Kosovo de Sèrbia forçant-ne la secessió. Culminant els 700 anys de neteja ètnica i d’islamització que hi han protagonitzat contra els serbis.
Els serbis han comés també crims. Però no més que turcs i albanesos. Els cal la solidaritat de la resta d’europeus per compensar la bruta i còmplice indiferència de la UE, l’ONU -UNMIK-, OTAN -KFOR- i els mitjans envers el seu patiment atiat pels albanesos. Com si aquests nens i la resta de serbis fossin responsables dels mals del comunista i dictador Milosevic, com si els 700 anys previs de neteja ètnica contra la seva nació pels turcs i albanesos musulmans mai no haguessin succeït.
Perquè a aquests infants rau el futur dels serbis a la seva terra. Com rau al jovent europeu en general el futur d’Europa. Dels europeus s’espera, se’ns exigeix, que siguem solidaris amb tothom excepte amb nosaltres mateixos. Per què d’això darrer, inversemblantment, se’ns blasma?

TARANIS: http://taranis.wordpress.com/

h1

Dissabte 5 desembre

novembre 29, 2009

h1

Manifestació el 7 de novembre

novembre 18, 2009

El 7 de novembre de 1659 fou el tràgic dia de l’annexió de la Catalunya nord a l’estat francès.

Aquesta annexió significa la pèrdua dels nostres drets com a poble, la prohibició de la nostra llengua i tots els nostres costums, per  arribar avui,després d’anys d’esclafament jacobí i centralista, en un estat terminal de la identitat ètnica i cultural  del nord de Catalunya.

Assistim avui a la substitució d’un poble per uns altres. Treball de llarg alè orquestrar per les institucions franceses i rellevar avui per altres l’organització d’envergadura internacional. Els seus objectius són simples, l’eradicació de tot sentiment identitari i biològic per a una sola finalitat : un govern mundial. Així l’home modern, desarrelat, oblida tot pertinença comunitària. No serà  més que un tros de carn, tenint com a única finalitat sadollar el seu desig de consum, en resum un peó perfecte de la mundialització.

Ens trobem avui per reivindicar la nostra identitat, el nostre dret com a poble a viure segons els nostres costums i tradicions però sobretot de viure lliures. Som aquí per reivindicar la gran Europa, la dels pobles, la de les pàtries carnals. Com a conseqüència de reivindicar una Catalunya unida i catalana. Som aquí per reivindicar la unitat del gran concepte ethno-cultural que són els Països Catalans.

Visca els Països Catalans, visca l’Europa de les pàtries carnals lliures !

Le 7 novembre 1659 fût le jour tragique de l’annexion de la Catalogne Nord par le royaume de France.

Annexion qui signifie la perte de nos droit en tant que peuple, l’interdiction de notre langue et peu a peu de nos coutumes, pour en arriver aujourd’hui après des années d’écrasement jacobin et centraliste à un stade terminal de l’identité ethno-culturellle  nord catalane

Nous assistons aujourd’hui à la  substitution d’un peuple par un autre. Travail de longue haleine orchestré par les institutions françaises et relayé aujourd’hui par d’autres organisations d’envergure internationale. Leur but est simple, l’éradication de tout sentiment identitaire et biologique pour une seule finalité : un gouvernement mondial. Ainsi, l’homme moderne déraciné, oublie toute appartenance communautaire, ne sera plus qu’un morceau de viande n’ayant que pour unique but d’assouvir son désir de consommation, bref un pion parfait de la mondialisation.

Nous sommes aujourd’hui rassemblés pour revendiquer notre identité, notre droit en tant que peuple de vivre selon nos coutumes et traditions et surtout de vivre libre. Nous sommes ici pour revendiquer la grande Europe, celle des peuples, celle des patries charnelles. Donc par conséquent  de revendiquer une Catalogne unie et catalane. Nous sommes ici pour revendiquer l’unité du grand concept ethno-culturel que sont les Països Catalans.

Vives les Pays Catalans, vive l’Europe des patries charnelles libres !

h1

Samarreta militant

novembre 16, 2009

Samarretes disponibles, contactar-nos …

T-shirts disponibles, nous contacter …

123

h1

Manifestació el 7 de novembre

novembre 7, 2009

Com tots sabeu dissabte tindrà lloc a Perpinyà la manifestació reivindicativa i unitària que cada any és fa el primer dissabte de novembre per commemorar la signatura del Tractat dels Pirineus i que enguany que fa 350 anys, coincideix amb el 7 de novembre.

El Tractat dels Pirineus, el 7 de novembe de 1659, pel qual s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari nacional– creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació.

Comme vous savez tous samedi tiendra lieu à Perpignan la manifestation revendicatrice et unitaire qui chaque année est le premier samedi du mois de novembre pour commémorer la signature du Traité des Pyrénées qui cette année fait 350 ans, coïncide avec le 7 novembre.

Le Traité des Pyrénées, le 7 novembre 1659,  impose à la Catalunya une grave division et fracture territoriale. Ce rendez-vous est inéducable dans le calendrier national – il croît chaque année en participation et mobilisation, il est une clameur pour la récupération des liens historiques entre le nord et le sud de notre nation.

h1

La identitat dels pobles

novembre 3, 2009

La identitat dels pobles.

La nostra definició d’identitat és ètnica. La única cultura realment autèntica que reflecteix l’ànima d’un poble. Els nostres enemics es volen apropiar aquest terme i poc a poc, intentar falsificar el seu significat en benefici del cosmopolitisme. El domini de l’identitat ha sigut abandonat massa temps pels ideòlegs d’extrema dreta, alguns son massa jacobins per comprendre’n la importància. I d’altres que no veuen aquest combat més que d’una manera teòrica, sense comprendre més que la identitat es defensa durant la vida cada dia , si no subsisteix més que als llibres és que ja massa tard.

La pràctica de les llengües vernacles és essencial per a la salvaguarda de les llibertats d’un poble, com ha escrit tan bé Frederic Mistral : Qui manté la seva llengua manté la clau que l’allibera de les seves cadenes. L’esperit universalista jacobí havia comprès bé que l’esclau parlar la llengua dels mestres. Per un procedir violent d’anivellament per la part baixa han aconseguit poc a poc destruir el que feia l’originalitat dels nostres pares i que ens dona el sentiment de pertinença a una comunitat. Primer van vulgaritzar la llengua i després la van prohibir per finalment acabar gairebé desconeixença, llavors els hi va ser fàcil destil·lar els seus verins.

La pràctica dels balls i instruments tradicionals és avui un acte revolucionari. És el combat de la cultura contra la sota cultura.És en el fons de la nostra més antiga memòria on els balls han de buscar la seva història. Història que evoca rituals agraris ( la mateixa de figuerol, Mallorca), guerrers per altres ( ball de bastons i jota d’Aragó), rituals d’amor ( la mateixa, Mallorca) o d’homenatge al sol invicte ( la sardana) i ball de cerimònia religiosa (contrapàs, Catalunya).

En resum aquests balls evoquen els moment que marca el cicle de la vida. Profundament pagans, els nostres balls corresponen a la nostra visió del món.A propòsit de la jota el poeta Salvador Rueda ha escrit que hi ha en ella “dels cascs i plomalls, llances i banderes, el rodament del canó, el renill dels cavalls i el soroll de les espases.”

No cal oblidar igualment més que la pràctica de la gastronomia tradicional i un mitjà de lluita contra « el mal menjar » i la societat de consum. És també una relació directa amb la memòria dels ancestres. Crisi global resposta local! Utilitzant els recursos tradicionals és tota una economia local que es porta millor. Allò va de la relació humana a les conseqüències ecològiques. No hem de deixar res a l’atzar.

L’home del FUTUR serà el que tindrà la més llarga MEMORIA… (Friedrich Nietzsche)

Llorenç.

L’identité des peuples.

Notre définition de l’identité est ethnique.  Seule culture réellement authentique qui reflète l’âme d’un peuple. Nos ennemis ont colonisé ce domaine et peu à peu, cherche à le falsifier au profit du cosmopolitisme. Le domaine de l’identité a été délaissé trop longtemps par les milieux d’extrême droite, pour certains trop jacobins pour en comprendre l’importance. Ou d’autres qui ne voyaient ce combat que d’une façon théorique, sans comprendre que l’identité se vit au jour le jour, si elle ne subsiste que dans les livres c’est qu’il est déjà trop tard.

La pratique des langues vernaculaires est essentielle pour la sauvegarde des libertés d’un peuple, comme l’a si bien écrit Frédéric Mistral : Qui tient sa langue tient la clef qui le délivre de ses chaînes. L’esprit universaliste jacobin avait bien compris que l’esclave parle la langue des maîtres. Par un procédé violent de nivellement par le bas ils ont peu à peu réussi à détruire ce qui faisait l’originalité de nos pères et qui leurs donnaient le sentiment d’appartenance à une communauté. Une fois la langue vulgarisée puis ensuite interdite pour finir presque méconnue ils leurs fuent facile de distiller leurs venins.

La pratique des danses et instruments traditionnels est aujourd’hui un acte révolutionnaire. C’est le combat de la culture contre la sous-culture.

C’est au fond de notre plus vieille mémoire que les danses vont puiser leurs histoire. Histoire qui évoque rites agraires pour certaines( la mateixa de figuerol, Mallorca), guerriers pour d’autres( ball de bastons et jota d’Aragon), rites amoureux( la mateixa, Mallorca) ou hommage au soleil invaincu ( la sardana) et danses de cérémonie religieuse (contrapàs, Catalunya).

Bref elles évoquent les moments qui marquent le cycle de la vie. Profondément païennes nos danses correspondent à notre vision du monde.

A propos de la jota le poète Salvador Rueda a écrit qu’il y a chez elle « des casques et des plumets, des lances et des bannières, le roulement du canon, le hennissement des chevaux et le cliquetis des épées.

Il ne faut pas oublier également que la pratique de la gastronomie traditionnelle est un moyen de lutte contre la mal bouffe et la société de consommation. C’est aussi un lien direct avec la mémoire des anciens. Crise globale réponse locale ! En utilisant les ressources traditionnelles c’est toute une économie locale qui se porte mieux. Cela va du rapport humain aux conséquences écologiques. Nous ne devons rien laisser au hasard .

L’homme de l’AVENIR sera celui qui aura la plus longue MEMOIRE…

h1

XIVème Table Ronde : Résistance et Reconquête

novembre 3, 2009
h1

Activitats 2008 i 2009

novembre 3, 2009

Activitats 2008 i 2009

Solstici d’hivern. Dissabte 20 de desembre de 2008.

11

El dissabte 20 de desembre de 2008 celebració del solstici d’hivern amb les banderes del País d’Alaric, Terra i Poble Catalunya Nord i Tierra y Pueblo del País Valencià

Sessió de formació. Dissabte 21 de febrer 2009.

Projecció d’un video de formació sobre la finança i la crisi econòmica.

Carte11invit2

f

Delegació a el Vendrell a  la Sant Jordi. Diumenge 19 d’abril 2009.

Una delegació de Terra i Poble Catalunya Nord a participar el diumenge 19 d’abril a  el Vendrell a  la tradicional festa de la Sant Jordi. La nostra delegació a participar a una intervenció sobre la unitat dels catalans i la lluita contra la immigració.

Acte de Rià. Diumenge 17 de maig 2009.

Carte 2

Journada unitària i identitaria  « Homenatge a Guifré el Pilós »

-Homenatge i ofrena floral.

-Ball de bastons, ball tradicional amb gralla i timbal.

-Caminada (40mm) fins al monestir de Sant Martí del Canigó.

-Àpat comunitari.

-Visita del monestir.

32

Assemblea comunitari. 30 i 31 de maig de 2009.

Una delegació de Terra i Poble Catalunya Nord a participar a l’assemblea comunitari de TERRE ET PEUPLE en Bourgonya. Conferències i àpat el dissabte. Caminada i visita de l’oppidum de Bibracte el diumenge.

Solstici d’estiu. 20 i 21 de juny 2009.

feu


Activité 2008 et 2009.

Solstice d’hiver 2008.

Le samedi 20 décembre 2008 célébration du solstice d’hiver avec les bannières du Pays d’Alaric, Terra i Poble Catalunya Nord et Tierra y Pueblo de Valencià.

Séance de formation samedi 21 février 2009

Samedi 21 février 2009 projection d’une vidéo sur la finance et la crise économique.

Délégation a la Sant Jordi.

Une délégation de Terra i Poble Catalunya Nord à participé le dimanche 19 avril a el Vendrell à la traditionnelle fête de la Sant Jordi. Notre délégation à participé à une intervention sur l’unité des catalans et la lutte contre l’immigration.

Acte de Rià. Dimanche 17 mai 2009.

Journée unitaire et identitaire «  Hommage à Guifré el Pilós »

- hommage et offrande florale.

- Ball de bastons, danses traditionnelles avec gralla et tambour.

- Randonnée jusqu’au monastère de Saint Martin du Canigou.

- Visite du monastère.

Assemblée communautaire :

Une délégation de Terra i Poble Catalunya Nord s’est rendue en Bourgogne le 30 et 31 mai 2009 pour assister a l’assemblée communautaire de Terre et Peuple. Conférences et repas le samedi. Randonnée et visite de l’oppidum de Bibracte le dimanche.

h1

Réfléchir & Agir : Les Patries Charnelles

novembre 3, 2009

Réfléchir & Agir:Les Patries Charnelles